El Congrés Internacional de Feminisme Islàmic és una iniciativa de la Junta Islàmica Catalana (JIC). A través dels congresos, la intenció de la JIC ha estat la de presentar el discurs del feminisme islàmic (FI) com una realitat emergent, con un discurs sólid en l’àmbit intel·lectual i amb un important desenvolñupament en el camp de l’activisme en pos dels drets de les dones musulmanes. En tot moment hem tractat de mantenir un equilibri entre les aportacions teòriques y les experiencies sobre el terreny, entre la elaboració d’un discurs que es genera en la academia, i les estratègies per implementar aquest discurs en contextos diferents.
Fins al present s’han realitzat las tres primeres edicions (Barcelona, 2005, 2006 i 2008), i una cuarta edició està prevista per l’any 2010. A les tres primeres edicions han assistit més de 1.300 participants. El Congrés ha reunit a les més prestigioses i carismàtiques personalitats del FI, així com a organitzacions dels cinc contients.
L’origen del Congrés Internacional de FI es situa en la tasca d’alguns membres de la JIC en els mitjans de comunicació, especialment en el portal digital Webislam. La necesitat de contrastar les informacions aparegudes als mass media sobre l’islam ens va portar a entrar en contacte amb activistes de diversos païssos de població musulmana, I a conèixer la seva lluita en pos d’una societat més igualitaria.
La creixent presència de la Junta Islàmica en el debat internacional sobre l’islam en la contemporaneitat ens va posar en contacte amb nombroses intelectuals musulmanes, moltes de les quals han desenvolupat una tasca intelectual de primer ordre relativa a la lectura dels textos sagrats, amb una aprioximació comprehensiva a l’Alcorà, que ens permet posar en questió les interpretacions patriarcals. Una mirada de conjunt ens va permetre visualitzar el FI com un moviment transnacional emergent. Així va sorgir la idea de realitzar un congrés internacional, com a espai d’intercanvi de coneixements I d’experiències.
Aquesta decissió no és fruit de la improvització ni sorgeix del no res. El Congrés Internacional de FI apatreix com a conseqüència del treball de dues dècades de la Junta Islàmica a Espanya, en el marc del que anomenem “el retorn de l’islam a al-Andalus”. A través de nombroses accions, conferències, publicacions I posicionaments públics divulgats a través de les plataformes digital (Webislam) o impresa (la revista Verde Islam I les publicacions del Centre de Documentació I Publicacions Islàmiques), hem tractat de portar una serie de missatges a la societat:
• A nivell nacional: el retorn de l’islam a al-Andalus no constitueix cap perill per a la convivència ciutadana, sino tot el contari: la possibilitat de construir entre tots una societat més plural i democràtica, darrere cinc-cents anys d’oscurantisme religiós. No podem oblidar que la llibertat religiosa ha estat prohibida a Espanya durant cinc segles, i les minoríes perseguides. Recordem les expulsions de jueus i musulmans de tota la Península Ibèrica, als segles XV i XVII, i la persecució dels corrents evangèlics. La recent assolida democràcia espanyola es sitúa darrera una llarga dictadura que va fer del catolicisme una de les seves senyes d’identitat, amb ple consentiment per part de les més altes jerarquíes de l’Església catòlica espanyola. Tenint en conte tot això, tots estarem d’acord en que l’arribada del nou pluralisme religiós constitueix un bé, que ens permet sortir d’una llarga i negra historia col·lectiva. El paradigma andalusí és constitueix en referent i ofereix una nova possibilitat de convivència.
• A nivell internacional: la globalització, amb les seves llums I ombres, ens ofereix grans perspectives de trobada entre les grans religions de la humanitat. Ens situem davant el repte de construir una ciutadania global, on es respectin les diferents cultures sense prejudici dels valors que les diferentes tradicions I civilitzacions comparteixen entre sí. Davant d’aquesta possibilitat d’encontre, constatem la persistència de noves formes de colonialisme cultural i d’explotació dels recursos dels païssos del Tercer Món. Un procés de desarralament dels pobles de les seves tradicions ancestrals que només beneficia a les grans corporacions financeres amb seu a les metrópolis occidentals, I que lluny de generar beneficis per a la població civil del Tercer Món, el que fa és desarticular les economíes locals de supervivència i abocar a milions de persones a la pobressa.
• A nivell intra-islàmic: defensem que l’islam, com a camí espiritual i forma de vida que vincula a una caurta part de la humanitat, és perfectament compatible amb la democràcia, els drets humans i ecológics i la igualtat de la dona. Defensem els drets dels musulmans a regir-se per les lleis de l’islam, i denunciem les lleis sexistes o discriminatories vers les dones I les minoríes sexuals, racials o religioses com una desviació de l’islam genuí, contingut en el Sagrat Alcorà i tipificat en la praxis del profeta Muhámmad, pau i benediccions. Proposem tant la democratització com la reforma de la sharia, I la seva contextualització a les noves necessitats dels musulmans al segle XXI.
L’elaboració d’aquest discurs ha estat el resultat de llargs anys de treball intelectual I d’activisme, de vivencia de l’islam en el context europeu de finals del segle XX I principis del segle XXI, un context de canvi social i d’apertura a nous paradigmes de coneixement. La tasca principal de la JI ha estat la d’enfocar els problemes que afecten als musulmans i al conjunt dels ciutadans des del punt de vista de l’encontre entre civilitzacions i cultures, un encontre que s’ha produït en nosaltres mateixos. La nostra doble condició de musulmans i de ciutadans europeus pot jugar un paper determinant a l’hora d’establir vincles, de renovar discursos i crear complicitats. Els vells models de representació, basats en conceptes de territori o d’exclusivisme religiós, han caducat. Ens veiem abocats a un món plura, on les diferents religions, ideologíes i cultures han d’aprendre a conviure pacíficament.
Els membres de la JI i de la JIC no som més que un grup de musulmans i musulmanes que tracten de viure l’islam de forma equitativa a l’Espanya del segle XXI. Un grup de musulmans i musulmanes cansats de veure que una i altra vegada com l’islam és representat a través de les seves figures més obscures, que responen a tots els estereotips de la ignorància, el fanatisme i el masclisme. No és que aquest estereotip no existeixi, Existeix, i per això hem organitzat aquests congresos, per mostrar que aquest musulmà no és el legítim representant de l’islam, sino que existeixen milions de musulmans i de musulmanes que es rebelen contra el masclisme, contra la ignorància, contra l’absencia d’espiritualitat i d’humanisme.
Tot ens condueix a la presa de conciencia dels problemes estructurals que pateixen algunes societats musulmanes, de la proliferació d’una visió de l’islam refractaria als valors més positius de la modernitat, com ara els drets socials, humans i ecològics, democràcia, llibertat de conciencia i igualtat de gènere. Aquí sorgeix la necesitat del feminisme islàmic, com a moviment de protesta i de reforma, que preten recuperar la dimensió igualitaria del missatge de l’Alcorà, davant dels intents totalitaris d’apropiació d’aquest missatge. Segons les paraules de Sheija Amina Teslima al-Yerrahi, pronunciades al Segon Congrés: “hem de rescatar l’islam, amb toda la seva riquesa del seu llegat espiritual, del control dels clergues reaccionaris”.
