El feminisme islàmic és un moviment reformista centrat en l’Alcorà, realitzat per dones musulmanes dotades del coneixement lingüístic i teòric necessari per a desafiar les interpretacions patriarcals i oferir lectures alternatives que cerquen la millora de la situació de les dones, al mateix temps com refutació dels estereotips occidentals i de l’ortodòxia islamista. Les feministes islàmiques són crítiques amb l’estatus legal i la posició social i reconeixen que les dones estan situades en posicions subordinades –per llei i per costum– en la família, l’economia i la política. En particular, elles són crítiques amb els continguts de les “lleis de família musulmanes” i amb les maneres en els quals aquestes lleis restringeixen els drets humans de les dones i privilegien als homes. I elles rebutgen la idea que l’Islam estigui implicat en aquest estat de coses. El seu argument alternatiu és que l’Islam ha estat interpretat al llarg dels segles (i especialment en els temps recents) d’una manera patriarcal i sovint misógin, que la cridada llei islàmica o Sharia ha estat mal compresa i mal aplicada, i que tant l’esperit com la lletra de l’Alcorà han estat distorsionats. La seva insistència que allò que és presentat com “llei de Déu” és de fet una interpretació humana constituïx un audaç desafiament a l’ortodòxia contemporània. (…) El feminisme islàmic és part integrant del que ha estat denominat indistintament com modernisme, liberalisme i reformisme –un esforç transnacional per a marginar les formes patriarcals, ortodoxes i agressives de l’observança islàmica i posar l’èmfasi en les normes de justícia, pau i equitat.
Valentine M. Moghadam
Chief of Section Gender Equality and Development Section. UNESCO
TOWARDS GENDER EQUALITY IN THE ARAB/MIDDLE EAST REGION: ISLAM, CULTURE, AND FEMINIST ACTIVISM
Human Development Report Office 2004
Bouthaina Shaaban es assessora presidencial per a Afers Polítics i d’Informació, amb rang de Ministre, a més d’escriptora i professora a la universitat de Damasc des de 1985. Abans d’exercir com a ministre, va ser directora de l’oficina de premsa del ministeri d’Assumptes Exteriors de Síria. Doctorada en Literatura Anglesa (1982) per la universitat de Warwick (Anglaterra), l’any 1988 va ingressar com a consultora al ministeriod’Assumptes Exteriors. Des de llavors ha representat al seu país a nivell internacional.
L’any 2005 va ser nomenada al Premi Nobel de la Pau. Aquell mateix any va rebre el premi “a la dona més destacada en una posició governamental” concedit per la Lliga Àrab. Shaaban ha publicat quatre llibres: Arab Women In The 20th Century; 100 Years Of Arab Women Novelists; Poetry And Politics: Shelly And The Chartist Poets; Both Right And Left Handed: Arab Women Talk About Their Lives; així com nombrosos articles, tant en àrab com en anglès.
LINKS:
www.bouthainashaaban.com
Web personal
http://www.hamzehmystiquefilms.com/woman/shaaban.htm
Article
http://www.charlierose.com/guests/buthaina-shaaban
Video
Defensora categòrica de la justícia social, els drets humans y la igualtat durant aquestes dues últimes dècades, la Baronessa Uddin de Bethnal Green va ascendir a noble per l’ex-primer ministre Tony Blair l’any 1998, convertint-se en la primera musulmana que entrava a la Cambra dels Lords. Nascuda a Bangladesh, va créixer al barri londinenc de Newham, on va començar la seva activitat en varis projectes comunitaris de l’est de Londres, com al Jagonari Centre (el primer centre al Regne Unit per a l’educació i formació de les dones asiàtiques). Membre del Partit Laborista des de la seva adolescència, va ser escollida com a representant del consell de Tower Hamlets l’any 1992.
Uddin col.labora amb nombroses organitzacions com Orbis International, Student Partnership Worldwide, Bethnal Green and Victoria Park Housing Association, Women’s Housing Forum, Women’s Aid Social Action for Health, The Attlee Foundation, Brit-Bangla i The Dame Vera Lynn Trust. L’any 2004 va obtenir un doctorat honorari de l’Exeter University.
Web personal: www.baronessuddin.com
Afroamericana, Amina Wadud va convertir-se a l’islam en els anys vuitanta. És professora adjunta en la Secció d’Estudis Filosòfics i Religiosos de la Virginia Commonwealth University, de Richmond (EUA). La seva formació acadèmica inclou estudis en universitats islàmiques de Líbia, Egipte i Malàisia. En aquest país va entrar en contacte amb el grup Sisters in Islam, una trobada decisiva per a la seva orientació cap al feminisme islàmic. Els camps principals de la seva investigació són l’islam i el gènere, i se centra principalment en una interpretació alternativa de l’Alcorà. Encara que és més coneguda internacionalment pels seus estudis com a especialista i, en concret, per la seva obra Qur’an and Woman, l’autora és també activista a favor dels drets humans i mare de cinc fills. Va passar el període 1997-1998 com a investigadora adjunta del Programa d’Estudis sobre la Dona, de l’Escola Superior de Teologia de Harvard, i com a conferenciant convidada sobre temes d’Història de la Religió.
El seu primer llibre, Qur’an and Woman: Rereading the Sacred Text from a Woman’s Perspective va esdevenir un fenomen mundial, amb edicions en nombroses llengües. A partir d’aleshores, va iniciar una carrera com a conferenciant internacional a països com Jordània, Sud-àfrica, Nigèria, Kenya, Pakistan, Indonèsia, Canadà, Noruega, Holanda, Sarajevo i Malàisia. És autora, a més, d’ Aisha’s Legacy i de nombrosos articles i conferències. Actualment prepara un nou llibre, amb el títol Inside the Gender Jihad: Women’s Reform in Islam .
Els seus posicionaments i la seva actitud decidida a favor de les dones i de les altres minories perseguides en el món islàmic, li han reportat durs enfrontaments amb els sectors més reaccionaris en el món islàmic. L’any 2004 va ser convidada a donar una conferència a la mesquita de Toronto. Davant d’una audiència de més de dos mil fidels es va posicionar a favor dels matrimonis homosexuals, de l’imamat femení i en contra dels càstigs corporals. El 18 de març d’enguany, Amina Wadud va provocar una autèntica commoció en el món islàmic en dirigir una oració mixta i donar el jutba (sermó) de divendres davant d’homes i dones. Aquest acte reivindicatiu del lideratge femení pel que fa al culte, li va reportar la condemna gairebé unànime del stablishment d’ulemes oficials, incloses les universitats d’Al-Azhar (Egipte), els imams de la Meca i de Medina, etc.
Web personal: School of World Studies
LINKS:
A’ishah’s Legacy
By Amina Wadud
Amina Wadud on Reform in Islam (video clip)
Baker Institute, Rice University
Rice Webcast Archive Amina Wadud on Reform in Islam, March 31, 2003
Beyond Interpretation
By Amina Wadud
A Response to ‘The Place of Tolerance in Islam’, of Dr. Khaled Abou El Fadl
INTERVIEWS:
Spiritual equals, Please Stand Up
Interview with Amina Wadud (Mar 15, 2003)
Interview with Amina Wadud
PBS, March 2002
‘I am a Nigger, and you will just have to put up with my blackness,’
Professor Amina Wadud Confronts Her Hecklers in Toronto
By Tarek Fatah in Muslim Wakeup!
DOSSIER:
Historic Yumu’a led by Amina Wadud on Friday, March 18, 2005
PMU Prayer Initiative
Progressive Muslim Union of North America
MWU! Articles Related to Jum’ah Scrapbook
Muslim WakeUp!
Women as imams
Wikipedia, the free encyclopedia
What Would the Prophet Do?
The Islamic Basis for Female-Led Prayer
By Nevin Reda
Muslim Wakeup!
About the Friday Prayer led by Amina Wadud
By Abdennur Prado
Women Living Under Muslims Laws
A Prayer Toward Equality
By Mona Eltahawy
Muslim Wakeup!
Daud Sharifa Khanam dirigeix la STEPS Women’s Development Organisation, amb seu a Pudukkottai. L’any 1999 va obtenir el premi Durgabai Deshmukh concedit pel Central Social Welfare Board. El 2003 va començar la Jamaat (congregació) mensual amb l’objectiu d’obtenir un espai d’expressió per a les musulmanes. Aquesta iniciativa (anomenada Muslim Women’s Jamaat) s’enfronta a l’autoritat del sistema jamaat tradicional que controla la vida social dels musulmans. La jamaat exclusiva per a homes també arbitra en assumptes comunitaris, a més d’ordenar matrimonis, divorcis, custòdies i pensions. A més de gestionar els assumptes de la mesquita, la Muslim Women’s Jamaat promou una interpretació liberal de la Sharia, on la dona s’alliberi del marc patriarcal. També tenen previst la construcció de la seva mesquita, per la qual una família local ja ha cedit el terreny..
Articles:
http://www.countercurrents.org/gender-anand020904.htm
http://www.flonnet.com/fl2508/stories/20080425250811300.htm
Video:
http://video.aol.com/video-detail/india-steps-ngo-for-muslim-womens-development-avi-file/3526873420
Subhasini Ali es presidenta de l’All India Democratic Women’s Association, una de les organitzacions de dones més grans del món. També és sindicalista i membre destacada del Partit Comunista de la Índia. Ha estat molt present a la política de la ciutat de Kanpur, que representà a Lok Sabha l’any 1991.
LINKS:
“A life in Service”, an article by Subhashini Ali on her family history and her mother
Siti Musdah Mulia és la primera dona doctorada en Pensament Islàmic per la Universitat Islàmica Syarif Hidayatullah de Jakarta (1997), així com la primera investigadora i professora del Institut Indonesi de Ciències (1999). Destacada feminista musulmana, Mulia utilitza el seu gran coneixement de l’Alcorà i dels hadiths per a defensar els drets de la dona.
L’any 2004, juntament amb un equip d’onze experts, va elaborar el “Counter Legal Draft” (CLD) amb l’objectiu de revisar el codi legal islàmic d’Indonèsia. Mulia va proposar que les revisions del CLD es consideressin immediatament i es ratifiquessin al Parlament. Les recomanacions incloïen la prohibició del matrimoni infantil i permetia el matrimoni interreligios. Davant de l’augment de protestes violentes, el ministre d’Assumptes Religiosos va anular la proposta.
Les publicacions de Mulia arriben a les dones d’Indonèsia gràcies a la traducció a més de 300 llengües locals, a més de comparèixer en xerrades i col.laborar amb organitzacions de dones. Intel.lectual respectada, és també la presidenta del Muslimat Nahdlatul Ullama (Muslimat NU), que, amb més de 40 milions de membres, és la organització social islàmica més gran d’Indonèsia.
Article:
http://alphaamirrachman.blogspot.com/2007/03/siti-musdah-mulia-stands-up-for-her.html
Mahboubeh Abbasgholizadeh és una coneguda periodista, escriptora, editora i activista en defensa dels drets de la dona. L’any 1993 es va convertir en l’editora de la publicació sobre estudis de la dona Farzaneh. Va fundar l’Associació de Dones Escriptores de Iran i, posteriorment, la ONG Training Centre, que treballava per a enfortir les organitzacions de dones fins que va tancar el 2007.
L’any 2004 va ajudar a organitzar la conferència “Beijing + 10″ a Bangkok, i també va assistir al Fòrum Social Europeu. El 2005 es trobava entre un grup de dones que va desafiar la prohibició d’assistir als partits de futbol a Iran, amb el resultat d’una cama trencada quan la policia intentà reprimir la protesta.
Fatou Sow és professora de sociologia i membre del Groupe de Recherche sur les Femmes et les Lois au Sénégal (GREFELS), integrat a la xarxa internacional Women Living Under Muslim Laws.
Doctorada en sociologia per la Sorbona de París, ha treballat a la Universitat Paris 7 Denis Diderot, i ha estat responsable del departament de Ciències Socials al IFAN (Institut Fondamental d’Afrique Noire), de la Universitat Cheikh Anta Diop, Dakar.
Ha col.laborat amb diverses institucions com l’Institut francès d’opinió pública, la UNESCO, UNDP, USAID, URTNA, BCEOM, ILO i l’Institut ivorià d’opinió pública. És membre de nombrosos comitès científics internacionals i ha publicat extensament sobre temes de gènere, ciències socials, reproducció i salut sexual així com sobre els drets de la dona a l’Islam.
Articles:
Fundamentalisms, globalisation and women’s human rights in Senegal
Les femmes, le sexe de l’État et les enjeux du politique: l’exemple de la régionalisation au Sénégal
CLIO, revue francophone d’histoire des femmes
Penda Mbow és professora d’història a la universitat Cheikh Anta Diop de Dakar. Ha publicat extensament sobre temes polítics i socials d’Àfrica, sovint centrant-se en el paper de l’Islam a l’Àfrica. Anteriorment fou la ministre de Cultura de Senegal i consultora del departament senegalès de etnografia i memòria històrica.
Mbow ha rebut varis reconeixements acadèmics, com una beca Fulbright per a estudiar a la universitat de Michigan, i una altra de la Fundació Rockefeller per a una projecte d’investigació a Bellagio, Itàlia. En reconeixement dels seus mèrits acadèmics i el seu activisme polític va ser nomenada Cavallera de la Legió d’Honor Francesa el 2003, així com “Commandeur de l’Ordre National du Mérite” l’any 1999. Entre els seus àmbits d’estudi estan la història intel.lectual d’Àfrica i els estudis de gènere a l’Islam. Actualment treballa en un informe per al Programa de Desenvolupament de les Nacions Unides anomenat “Història, multiculturalisme i democràcia a l’Àfrica”.
La seva investigació acadèmica la dedica a l’evolució de la relació entre l’Islam i la democràcia al Senegal, així com el paper de la dona, els drets humans i la religió a les societats musulmanes.
Rafiah Al-Talei és periodista de la Middle East Broadcasting Networks, una corporació sense ànim de lucre que gestiona la televisió àrab Alhurra TV i Radio Sawa. També ha estat redactora en cap d’Al Mar’ah, la única revista per a dones d’Oman, i col.labora amb la publicació online Gulf in the Media.
Com a periodista experimentada i especialitzada en els drets de la dona, ha treballat com a redactora i com a columnista setmanal per al diari més important d’Oman, Oman, i col.laborà a la secció del diari anomenada “Drets de la dona al món àrab” l’any 2005.
Com a candidata al consell assessor d’Oman l’any 2003, que va perdre per 102 vots, treballa en el seu districte esperant el procés democràtic. El seu interès acadèmic, basat en les seves experiències com a periodista i política, es centra en els reptes polítics amb els que s’enfronten les dones d’Oman actualment, i intenta buscar formes per a que augmenti la implicació femenina a la política. L’any 2007 va co-fundar la ONG Gulf Forum for Citizenship, amb seu a Woodbridge, Virginia (Estats Units).
Asma Barlas és professora de Política i directora del Centre per a l’Estudi de la Cultura, Raça i l’Etnicitat en el Ithaca College, Nova York. És doctorada en Estudis Internacionals (Universitat de Denver), mestratge en Periodisme (Universitat del Panjab, Pakistan) i llicenciada en Literatura Anglesa i Filosofia (Kinnaird College for Women, Pakistan).
Des de fa alguns anys, Asma Barlas ha estat estudiant com els musulmans interpreten i viuen l’Alcorà. Proposa una hermenèutica de l’Alcorà que permeti als musulmans defensar la igualtat entre els sexes i posicionar-se contra el patriarcat dintre d’un marc islàmic. Actualment, està estudiant l’encontre entre cristians i musulmans, des d’una perspectiva teològica i històrica, a fi d’analitzar el seu enfocament de les diferències religioses, per a proposar una teologia de reconeixement mutu basada en els ensenyaments de l’Alcorà.
Les publicacions d’Asma Barlas inclouen tres llibres: Islam, Muslims, and the U.S.: Essays on Religion and Politics (India: Global Media, 2004), “Believing Women” in Islam: Unreading Patriarchal Interpretations of the Qur’an (University of Texas Press, 2002), and Democracy, Nationalism, and Communalism: The Colonial Legacy in South Asia (Boulder, CO: Westview Press, 1995). També ha escrit diversos capítols de llibres, articles de revistes, documents oficiosos i conferències.
Personal Web: www.asmabarlas.com
Doctorada en Planificació pel Desenvolupament per la Universitat de Londres. Ha treballat durant 15 anys a Unicef com a responsable regional del Programa de Gènere i Desenvolupament de UNIFEM. És fundadora i directora de l’Oficina del Defensor del Poble per a la Igualtat de Gènere en el Consell Nacional de la Dona a Egipte. Actualment treballa com a consultora per a les Nacions Unides i altres organismes donants com la Comissió Europea i el Dutch Aid. És autora de diverses publicacions sobre els drets de la dona i la dona àrab. Com treball voluntari, és membre de la Junta de l’Aliança de Dones Àrabs a Egipte i Secretària Executiva de l’Associació de Dones Musulmanes per la Democràcia i els Drets Humans.
Norani Othman és una de les fundadores de Sisters in Islam, així com professora de sociologia de la universitat Kebangsaan, Malàisia. També és professora a l’Institut Kajian Malaysia dan Antarabangsa (IKMAS), a la Universiti Kebangsaan Malaysia (UKM) (universitat nacional) i a l’Institut d’Estudis Avançats de Berlín (Wissenschaftskolleg zu Berlin). Va ser vice-presidenta de l’Associació de Ciències Socials de Malàisia i directora del Fòrum de Sisters in Islam a Malàisia, una de les organitzacions de musulmanes més populars del sud-est asiàtic
LINKS:
http://www.cceia.org/resources/publications/dialogue/1_09/articles/567.html
Article
Sabin Malik és especialista en cohesió comunitària amb suficient experiència per a dirigir iniciatives governamentals centrades en el desenvolupament i la cohesió comunitària i per a lluitar contra l’extremisme. Coordina el West London Community Cohesion Partnership, on assessora autoritats locals i organitzacions de tot el món. Actualment coordina un gran estudi sobre l’extremisme d’ultradreta i el fonamentalisme religiós.
Ha treballat amb agències governamentals nacionals sobre el desenvolupament de polítiques per a la cohesió social i també sobre l’extremisme. És membre de la Local Government Association National Advisory Group on Community Cohesion, Extremism, Migration and Equalities i del Department of Communities and Local Government Working Group on Preventing Violent Extremism.
Apassionada pels temes comunitaris, ha estat implicada en treballs de voluntariat amb joves i dones des de fa 17 anys. Ha coordinat diversos projectes locals i nacionals sobre formació de dones i lideratge.
Margot Badran és historiadora d’Orient Mig i societats islàmiques, i especialista en Estudis de Gènere. Ha viscut la major part de la seva vida a Egipte, país que ha centrat moltes de les seves investigacions. És membre Sènior del Center for Muslim Christian Understanding, de la Universitat de Georgetown. És professora convidada Edith Kreeger Wolf Distinguished en el Departament de Religió i professora de l’Institut per a l’Estudi del Pensament Islàmic de la Northwestern University. Té un diploma en Estudis Religiosos Àrabs i Islàmics de la Universitat del Azhar del Caire, i ha obtingut un Màster en Estudis d’Orient Mitjà de la Universitat d’Harvard, doctorant-se en Història d’Orient Mitjà per la Universitat de Oxford. Margot Badran se sent en la seva casa tant a EEUU com a Egipte.
Margot Badran ha investigat i escrit sobre dones, pensament i organitzacions feministes, i militàncies del quotidià, en les societats islàmiques i d’Orient Mitjà, durant més de tres dècades. Alguns dels seus llibres són: “Feministes, Islam i Nació: El gènere i la creació de l’Egipte modern” (Feminists, Islam, and Nation: Gender and the Making of Modern Egypt), “Els anys de l’harem: Memòries de la feminista egípcia Huda Shaarawi” (Harem Years: The Memoirs of An Egyptian Feminist Huda Shaarawi) (edició, traducció i introducció) i “Obrint portes: Cent anys d’escriptura feminista àrab” (Opening the Gates: A Century of Arab Feminist Writing) (coedició) i acaba d’acabar una reedició ampliada titulada “Obrint portes: una antologia de feminisme àrab” (Opening the Gates: An Arab Feminist Anthology).
Els seus articles sobre feminismes islàmics i seculars han estat traduïts a l’àrab i a diverses altres llengües. Està finalitzant un llibre d’estudis comparats sobre feminismes islàmics a Egipte, Iemen, Turquia i Sud-àfrica. També escriu sobre gènere i feminisme per al periòdic Al Ahram Weekly de El Caire.
LINKS:
Islamic Feminism: what’s in a name?
Islamic feminism is on the whole more radical than Muslims’ secular feminisms, argues Margot Badran
Al-Ahram Weekly Online. 17 – 23 January 2002. Issue No.569
Mood Swings: Who’s afraid of Islamic Feminism?
By Margot Badran
Al-Ahram Weekly Online. 24 – 30 October 2002.Issue No. 609
Islamic feminism revisited
Surveying the most recent developments in Islamic feminism, Margot Badran finds an increasingly dynamic global phenomenon that is as varied as it is …
Al-Ahram Weekly Online. 9 – 15 February 2006. Issue No. 781
The gender of Islam
Could progressive readings of Islam enhance women’s rights? In India, Margot Badran talks to Muslims who see religion as a way to emancipation.
Interview with Margot Badran on Islamic feminism
29/05/2005: Margot Badran is a historian & a specialist of gender studies focused on the Middle East & Islamic world
‘Islamic feminism means justice to women’
Interview with Prof. Margot Badran
The Milli Gazatte
Exploring Islamic Feminism
Center for Muslim-Christian Understanding, Georgetown University, November 30, 2000
Liberties of the faithful
Back from the north and middle belt of Nigeria, Margot Badran writes on current religious-political debates six years after the emergence of “Sharia states”
Al-Ahram Weekly Online. 19 – 25 May 2005. Issue No. 743
In no need of protection
Nationalist militants and determined feminists: Margot Badran and Lucia Sorbera examine the grafting of agendas
Al-Ahram Weekly – 24 – 30 July 2003. Issue No. 648
Re-opening the gates
Opening the Gates: An Anthology of Arab Feminist Writing, 2nd Edition, Margot Badran & Miriam Cooke, eds., Bloomington and Indianapolis: Indiana University Press
Al-Ahram Weekly – 22 – 28 December 2005. Issue No. 774
Finding Islam
What is going on in the Muslim community in post-independence Bulgaria? While participating in the Intercultural Studies Dialogue at Sofia University Margot Badran set out to discover answers
Al-Ahram Weekly Online. 20 – 26 September 2001. Issue No.552
Two heads are better then one
Margot Badran writes from Turkey on the implications of the recent reform of the 1926 Civil Code on women’s rights in marriage and divorce
Al-Ahram Weekly Online – 7 – 13 March 2002. Issue No.576
Arab women going public
Margot Badran, in her study of the Egyptian feminist movement, notes that the nationalist movement led women in Egypt to assume new roles as political …
Feminism in a Nationalist Century
Al-Ahram Weekly – 30 Dec. 1999 – 5 Jan. 2000. Issue No. 462
Professora en la Universitat Iben Tofail, en Kenitra, Marroc. Doctorada per la Universitat Mohammed V de Rabat, amb una tesi sobre ‘Dona, gènere y estat: contradiccions, limitacions, perspectives’. Ha realitzat diferents conferències i escrits sobre feminisme islàmic, les organitzacions de dones i la situació de les dones al Magreb: “Gender, Public Islam and the Idea of Common Good in Morocco” (Nueva York), “Between Islam and Feminism: Muslim Feminists Challenging Borders” (Stockholm) o “Implementing Islamic Feminism: The Case of the Moroccan Family Code” (Berlin), entre altres. Ha estat editora de la web feminista Third Space
Anouar Majid és, segons Cornel West, un dels pocs “destacats intel.lectuals musulmans”, clau a l’hora d’examinar el lloc de la religió i de l’Islam a la teoria postcolonial i a la cultura de la globalització. El seu assaig “Can the Postcolonial Critic Speak? Orientalism and the Rushdie Affair,” publicat a Cultural Critique, es convertí en lectura obligada a les universitats de parla anglesa de tot el món. Va ser qualificat com un dels millors articles de 1995 al Year’s Work in Critical and Cultural Theory 5, i també va ser citat per Edward Said.
Els temes d’Islam i drets humans explorats en aquell article els va ampliar posteriorment a “The Politics of Feminism in Islam,” publicat a Signs: Journal of Women in Culture and Society (1998). L’article es va tornar a publicar al llibre Islam, Politics, Gender (University of Chicago Press, 2002). El seu llibre Unveiling Traditions: Postcolonial Islam in a Polycentric World (Duke University Press, 2000), va ser recomanat per l’American Association of University Professors (AAUP) com un text per a comprendre l’11 de setembre. L’any 2004, la Stanford University Press publicà els seu llibre Freedom and Orthodoxy: Islam and Difference in the Post-Andalusian Age, un treball que contempla mig mil.leni d’història i contacte cultural per a traçar les arrels de la discòrdia i l’extremisme. El nou llibre de Majid és A Call for Heresy: Why Dissent is Vital to Islam and America (University of Minnesota Press). A finals del 2003 va fundar Tingis (www.tingismagazine.com), la primera revista marroquina-americana d’idees i cultura.
LINKS:
http://www.wafin.com/articles.phtml?arttype=mom&mid=12
Interview
Abdennur Prado (Barcelona 1967-)
És escriptor i poeta. Es va donar a conèixer com a director de la pàgina d’internet Webislam, on ha publicat més d’un centenar d’articles sobre pensament islàmic i temes d’actualitat (2001-2006). Director i principal promotor de l’I i II Congrés Internacional de Feminisme Islàmic (Barcelona, 2005 i 2006). Secretari de Junta islàmica des del 2001, és fundador i president de la Junta Islàmica Catalana des de l’any 2006.
És autor del llibre El islam en democracia (ed. Fatiha, 2006), i co-autor de Haikús de vuelo mágico (ed. Azul, 2005), a més de diversos articles publicats en llibres col·lectius. És autor de l’apartat sobre “Islam i Feminisme”, corresponent al Mòdul V del Curs a distància de “Expert en Cultura, Civilització i religió Islàmica” (Universitat Nacional d’Educació a Distància, UNED, 2006).
Involucrat en el diàleg interreligiós, és membre fundador del Grup interreligiós Tradició i Progrés i membre de The Soul of Europe, organització per al diàleg islamo-cristià vinculada al Parlament Europeu. Participant en el Seminari d’experts sobri Anti-semitisme, Cristianofobia i Islamofobia convocat pel comissionat de l’ONU contra el racisme, Doudou Diène (Barcelona, 2004, i Sevilla 2005) i col·laborador de l’Informe Raxen sobri el racisme i la islamofobia a Espanya, per a l’Oficina contra la Discriminació del Parlament Europeu.
Ha publicat articles en diversos mitjans de premsa (El País, La Vanguardia, el Periòdic de Catalunya), i revistes (Verde Islam, Debats, Encuentro islamo-cristiano, Masala, Acontecimiento, Revista Zero, Revista Lambda, etc.). Ha realitzat una trentena de conferències des de l’any 2001 (Brussel·les, Barcelona, Sevilla, Còrdova, Silleda, Tarragona, Manresa, Santa Coloma). Ha participat en nombrosos debats i entrevistes de televisió (TV1, TV2, TV3, Antena 3, Tele 5, Canal +, Canal Sud, Barcelona BTV, Televisió Popular, Canal 25, Qatar TV) i de ràdio (Ràdio Nacional, Catalunya Ràdio, Cadena Ser, Com Ràdio, Ràdio Iran, BBC Llatinoamericana, Ràdio Hospitalet, Cadena COPE, etc.).
