Abdennur Prado, Yaratullah Monturiol and Ndeye Hadi Andujar
- El feminisme islàmic es una realitat emergent, que cal visibilitzar com a una alternativa a les lectures masclistes dominants.
- Aquest feminisme es deriva de la revelació alcorànica. Partim de la convicció que l’Alcorà no recolza el patriarcat.
- L’islam pot alliberar la dona i canviar el seu estatus actual.
- S’han d’obrir les portes de l’iytihad (esforç d’interpretació), i tenir en compte el context actual.
- Ajudar a transformar les lleis discriminatòries envers les dones.
- No confondre lleis construïdes pels homes amb el concepte més ampli de la xària.
- Es necessari involucrar els homes en la lluita de les dones per assolir la igualtat de drets.
- Buscar suport des de dins de les comunitats per combatre qualsevol forma de discriminació.
- Impulsar la participació de les dones en els organs de decisió.
- Reivindicar el dret a la propietat, a la llibertat individual i a la independencia econòmica, en base a la tradició islàmica.
- Reclamar l’accés a la mesquita com a un dret de les dones musulmanes.
- Des del context dels països occidentals, reivindicar que les dones musulmanes immigrades necessiten un estatus de ciutadanes de ple dret. Cal modificar les lleis de reagrupació familiar.
- Des del moviment feminista global, s’ha de tenir en compte la diversitat de criteris i interpretacions legítimes que hi ha dins de l’islam.
- Reclamar a les feministes no musulmanes que no acceptin com una única lectura possible de l’islam la dels sectors més masclistes i reaccionaris. Aquesta pràctica dificulta la col·laboració entre les dones musulmanes que lluiten pels seus drets en el moviment feminista global.
- Ja no podem acceptar l’existència d’un discurs únic i etnocèntric sobre el “feminisme”, sinó que hem de parlar de “feminismes”.
- Els feminismes han de ser més inclusius, acceptar la legitimitat de les lluites de les dones a nivell local i transnacional.
- S’ha de respectar el dret a la diferència i a la especificitat dels diversos moviments de dones.
- Les dones musulmanes tenen capacitat d’avançar sense renunciar a la seva espiritualitat.
- Cal construir xarxes per vincular, compartir i difondre el que aprenem a partir de les nostres pròpies fonts textuals. Fer arribar aquest coneixement a totes les dones.
- Per prevenir conflictes cal provocar el diàleg. En els espais dels intersticis ningú té la norma: hem de construir en comú. Del coneixement mutu al reconeixement mutu.
Barcelona, 29 d’octubre de 2005
